extimitat
L'edició d'aquest any es centra en l'extimitat, és a dir, en el concepte de les intimitats públiques i publicades d’allò secret, privat i amagat a la imatge mostrada, descoberta i pública.
Avui dia, l'ús extrem de les xarxes i la necessitat de mostrar la intimitat de manera pública, ha fet que les fronteres entre allò privat i allò públic es vagin diluint. Això és el que a desvingut a aquest concepte i a aquest projecte.
En relació amb aquest projecte nosaltres van veure dues exposicions.
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta exposició es troba a Dents de Serra, al Roca Umbert, tracta temes com la mort i les drogues a través de l'experiència que va tenir el fill de l'autora, la qual és Anna Galí. L'exposició es pot veure des del 15 d'octubre fins a l'1 de novembre de 2020. Es podria dir que aquesta exposició és d'estil realista i figuratiu, ja que es pot veure bastant clar els temes que tracta.
Time on Quaaludes and Red Wine és una secuència d'imatges, textos, documents personals..., de diferents tamays, col·locats en ordre cronològic. Aquesta secuència està repartida en uns 15 metres de paret.
Després de la mort del seu fill per culpa d'una sobredosi, l'Anna va començar a descobrir als seus dispositius i xarxes socials, una part d'ell aturmentada que buscava una via d'escapament a través de les drogues, i que s'amagava darrere de l'aparença de normalitat.
A Time on Quaaludes and Red Wine es pot veure plasmat, a través de les imatges i textos, temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol. Per exemple, una de les imatges de l'exposició, podem veure plasmat el tema de les adiccions d'una manera molt explícita, ja que és una fotografia al diari del noi on apuntaba totes les drogues que volia comprar i els seus preus.
.png)
Time on Quaaludes and Red Wine és una exposició que està dins d'un context històric social i artístic on el concepte d'extimitat està molt present degut a les xarxes socials i a internet en general.
" ToQaRW és una part fonamental del meu procés de dol i reconciliació amb ell, però també una manera de donar-li veu i deixar que ell mateix ens expliqui una història en què, en molts aspectes, es poden veure reflectits els joves de la seva generació.” Això és el que diu l'Anna sobre la seva exposició, i sobre la seva intenció.
En conclusió, crec que és una exposició realment bona, crec que d'una manera o una altra arriba a tothom. A mi al menys em va deixar impressionada i em va impactar bastant.
LAS MUERTES CHIQUITAS
Aquesta exposició es troba a l'Espai d'Arts, al Roca Umbert, tracta les pluralitats orgàsmiques i per tant, els orgàsmes, concretament femenins. L'autora és Mireia Sallarès i es pot veure veure des del 15 d'octubre al 29 de novembre de 2020. Podriem dir que aquesta exposició és d'estil reivindicatiu, ja que està feta de manera que reivindica diferents temes.
Las Muertes Chiquitas és una exposició formada per fotografies, cartells, textos, documents i un video, repartits en l'espai. Podem trobar un cartell amb el nom de l'exposició, unes taules amb imatges i imformació relacionada amb la temàtica, un lloc on es poden projectar uns documents amb frases reivindicatives i informació, i un altre lloc on hi ha projectat un video en el que surten dones parlant. Per últim, també hi ha diferents imatges repartides per les parets.
L'exposició intenta mostrar i expressar tot el que hi ha darrere dels orgasmes femenins. És a dir, en relació amb el sistema actual, com la sexualitat es veu interrumpuda per un erotisme construït per mecanismes de comerç i control ideològics, religiosos i culturals. Per exemple, en el video que hi ha a l'exposició podem veure a diferents dones que expliquen la seva experiència amb els orgasmes i amb tot el que he dit.
Las Muertes Chiquitas es situa en un context on el tema dels orgasmes femenins i de tot això no està tan visibilitzat i es podria considerar un tema tabú.
La Mireia Sallarès va iniciar aquest projecte al 2006 i va estar viatjant per diferents estats de la república mexicana acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas.
En conclusió, crec que és una exposició molt interessant on pots aprendre molt. Crec que la manera d'exposarlo ha sigut molt encertada ja que tot està posat d'una manera que ho fa més entenedor.
SENSE INTIMITAT
Aquesta exposició es troba al Museu de Granolers, tracta la intimitat exposada, i per tant la relació entre allò privat i allò públic, sobretot amb els malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tot tipus. Els autors són Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita, i es pot veure veure des del 15 d'octubre al 29 de novembre de 2020.
Sense intimitat és una exposició formada per fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) de les persones abans esmentades, a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. A les parets es poden veure varies seccions de fotografies de presos, de gent famosa, de malalts i d'altres.
L'exposició mostra a persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.
Sense intimitat es situa en un context on la privacitat i intimitat estan sempre exposades d'alguna manera, ja sigui a través de nosaltres o per raons exteriors.
En conclusió, és una exposició que t'enganxa, ja que vols saber més del tema. A més a més crec que encara que hi ha algunes fotografies una mica explícites, en general la exposició no ho és, i això és molt interessant perquè crec que és díficil expressar el que volen expressar sense imatges explícites, però ells ho han fet.