top of page

ELOGI DEL MALENTÈS

El malentès trenca amb l'eficàcia que atribuïm al llenguatge com a sistema de comunicació. Cada representació ve determinada per la perspectiva cultural, social i emocional de cadascú. No sabem com són les coses, només com les percebem i interpretem. En aquest exercici de traducció que va de la idea a la parla i de boca a orella, passa també que generalitzem o ometem informació. Comprenem així que hi ha moltes coses que costen de dir amb les paraules que tenim, que una imprecisió latent i incontrolable ens acompanya. El veritable entrebanc, doncs, no és haver topat amb la vaguetat de les paraules, sinó haver confiat en la seva precisió.

Elogi del malentès Web.png

elogi del malentès

1616140986503.jpg
1616140986507.jpg

«Elogi del malentès» és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, comissariada per Joana Hurtado Matheu, i en col·laboració amb els municipis que l’acullen. 

 

La mostra és una invitació a reflexionar sobre el conflicte que destapa el malentès i l’oportunitat que proporciona per descobrir un punt de vista alternatiu a través de 18 obres de 14 artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala. 

Les obres que trobem són: literally, En va, Sujetos imprevistos, Siempre podemos seguir siendo amigos, No yo, The courage of shutting up, A Room of One’s Own / A Thousand Libraries, Les pedres del camí, De l’error a la pedra o de la literatura a l’objecte, Read with golden fingers (L’Innommable – Samuel Beckett), Illusion, Ayuda Humanitaria (El concurso y El desenlace), Luitpoldpark, Peus de pàgina, Las muertes chiquitas, Parallel Encyclopedia #2 Extended i Real Snow White.

Les obres que més m'han cridat l'atenció són Les pedres del camí i Siempre podemos seguir siendo amigos. La primera obra són una espècie de pedres colocades al terra com si fossin els entrebancs personificats. L'altre és un altaveu que va repetint les mateixes frases moltes vegades i sembla que t'ho estigui dient a l'orella.

bottom of page