ARTISTES

MIREIA SALLARÈS

És una artista catalana. És lliçenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York.
Ha exposat, entre altres, a l'Espai 13 de la fundació Joan Miró, al Museo de Arte Carrillo Gil (Mèxic), al Centro Cultural Montehermoso, al Círculo de Bellas Artes i la Casa Encendida de Madrid i al CA Tarragona.
Utilitza el video com una via d'investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relat a partir de la complexitat de la realitat.
Els seus treballs estan relacionats amb la sociologia i l'antropologia cultural. Analitzen històries reals de persones i col·lectius d'arreu del món, amb una predilecció per les dones.

joan fontcuberta

És un artista, docent, assigista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
És llicenciat en Ciències de la informació, és professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat Harvard de Cambridge (Massachusetts), funcions que exerceix simultàniament amb la seva col·laboració amb diverses publicacions especialitzades en imatge.
Ha rebut diferents premis i alguns són el premi David Octavious Hill, Premi Nacional de Cultura, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, Premi Hasselblad de Fotografia i Premi Ciutat de Barcelona en Assaig i Humanitats.
Molts dels seus treballs versen sobre el "posar en dubte" la veritat que se li atorga a les imatges fotogràfiques. Es posiciona en una línia de qüestionament i dubte cap a la veracitat de la imatge fotogràfica

ANNA GALÍ

És una artista catalana.
Es va començar a interessar a l'adolescencia per la fotografia com a mitjà d'expressió i de documentació, i des de allà no va deixar de fer fotos.
Va estudiar matemàtiques, i quan va fer els 30, va començar a fer cursos i tallers relacionats amb la fotografia. Des de 2014 combina la docència amb la fotografia d’arquitectura i interiors i amb la creació de projectes personals.
Ha exposat 10 vegades la seva exposició Time on Quaaludes and Red Wine, i 6 vegades una altra seva anomenada Ghosts of Comala.
Ha guanyat molts premis i mencions, i la majoria són per la seva exposició Time on Quaaludes and Red Wine.
Ella està interessada en els projectes on s'expliquen històries reals o inventades, i la relació fotografia - text.

eli rezkallah

És un fotògraf, director de vídeo, artista visual, fundador i director de Plastik Magazine i Plastik Studios.
Va nèixer a Líban.
Va començar la seva carrera com a productor de desfilades al 2004 i ràpidament es va expandir com artista visual, llençant el seu creatiu estudi al 2007.
El seu projecte Plastik va guanyar el premi a millor publicació a l'Orient Mitjà, als premis internacionals d'impresió de Dubai, i el premi Premier Print a Nova York.
Ha exhibit a Bangkok, Beirut, Palm Beach, Paris i Singapur.
Els treballs de Rezkallah són una representació visual de dones en negació i les mesures que tomen per escabar de la realitat i crear la seva pròpia.
Normalment juxtaposa la puresa i la bellesa perfecta amb melancolia i letargia

ANDRÉS HISPANO

Escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia, ja que va ser membre del comitè assessor des del 2002 fins al 2014.
És realitzador, juntament amb Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara.
Ha comissariat les exposicions La ciutat dels cineastes, El rei de la casa, That’s not Entertainment! i Pantalla global.
Entre altres audiovisuals per a museus i centres d’art, ha dirigit Somiant la nostra ruïna, La Trobada, Autoscan i Wish you were here.
Va escriure David Lynch, claroscuro americano i va comissariar, juntament amb Antoni Pinent, el pack DVD Del éxtasis al arrebato.
És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la UPF, Elisava, LCI i la URL.

fÈLIX PÉREZ-HITA

Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat .
Va treballar com a guionista i editor per a Boing Boing Buddha.
És membre fundador de l’associació Horitzó.tv i, amb el col·lectiu Neokinok.tv, va crear Tvlata.
De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a Barcelona tv.
Ha impartit classes de historia i teoria de la imatge a l’Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats.
Ha escrit articles sobre crítica de la imatge.

erik estany

És un fotògraf català, concretament de Girona.
Amb el seu projecte Del que passa a fora ha obtingut reconeixements que n’han fet possible la realització i l’exposició d'aquest.
En aquest projecte Erik Estany Tigerström s'aproxima a la realitat que veu a través de la finestra com si d'una pantalla es tractés, i mira el que passa a fora per pensar en el que passa dins, dins d'aquesta capa d'imatges que hi ha entre nosaltres i el món .
Va guanyar el premi Còpias Wall Award de l’Art Photo Bcn 2019 i el premi de producció de CÒPIA LAB.
A part d'això, ell ja havia guanyat també l'última edició de l'Foto Fòrum de Can Basté.

HAYAHISA TOMIYASU

És un artista japonés.
Va estudiar fotografia a la Universitat Politècnica de Tòquio i més tard es va mudar a la ciutat alemana de Leipzig per estudiar amb l'artista Peter Piller.
Actualment viu entre Leipzig i Zurich, on ensenya.
Va ser el guanyador del Premi Mack First Book 2018.
Va crear un projecte anomenat TTP. Aquest són una sèrie de fotografies fetes des de la finestra de l'apartament per a estudiants del vuitè pis. La seva vista cap al sud abasta un parc públic amb una taula de taula, que és el focus de les seves imatges inexpressives.
Va passar-se 4 anys fotografiant la mateixa taula de ping-pong per poder fer aquest projecte.

HANS eIJKELBOOM

És un fotògraf holandés.
Durant els últims 20 anys ha recorregut els carrers de Nova York i Shanghai, amb la seva càmera, per capturar petits punts en comú en la forma en què els habitants de cada ciutat es comporten i vesteixen.
Això per poder crear el seu projecte Gent de el segle XXI, el qual ofereix un estudi sociològic fascinantment simple sobre la individualitat en relació amb el comportament col·lectiu.
Seguit d'aquest va crear un altre projecte anomenat Street Fusion: Bristol a 2019, que es una espècie de continuació de l'altre.

WILLIAM KENTRIDGE

És un artista sud-africà.
És un dels referents de l'art contemporani internacional.
És un creador polifacètic.
Els seus dibuixos, pel·lícules o produccions teatrals s’han presentat en museus i institucions culturals d’arreu del món.
És l'autor de la sèrie de curtmetratges Drawings for Projection, una sèrie que l’artista va iniciar l’any 1989 i que el va donar a conèixer internacionalment en el món de l’art.
Els onze curtmetratges de la sèrie constitueixen una crònica crítica de la història sud-africana des de l’apartheid fins al present.
Drawings for Projection són peces fetes amb una artesanal i laboriosa tècnica d’animació.

Lourdes r. basolí

Lurdes R.Basolí (1981) és una fotògrafa i profesora española, nascuda a Granollers.
Principalment els seus projectes fotogràfics estàn enfocat a l'àmbit documental, editorial i a la docencia.
A documentat països d'Amèrica del Sud i el su últim projecte anomenat Blank exposat a Roca Umbert el va gravar a l'Àfrica, mostrant tal i com es una societat d'allà i creencer errònies que es tenen del país ja que l'acostumen a mostrar.
Té altres projectes fotogràfics com: Signis, Pirita Tee, The garden, Ghosts of Chernobyl, etc.

Captura-de-pantalla-2020-06-07-a-las-18.24.25.png

martin parr

Martin Parr és un cronista de la nostra època. Les seves fotografies ens ofereixen l’oportunitat de veure el món des de la seva perspectiva única.
Les seves fotografies ens poden semblar exagerades. Els motius que tria són estranys, mostra colors vistosos i utilitza perspectives inusuals. L'autor contrasta la propaganda amb les seves característiques pròpies: crítica, seducció i humor. D'aquesta manera aconsegueix fotografies originals i entretingudes, accessibles i entenedores. Però alhora ens mostren d’una manera penetrant com vivim, com ens presentem als altres i què valorem.
Aquest autor va ser una gran inspiració per fer l'activitat "trets identitaris".