TEORIA

qUÈ ÉS EL CÒMIC

Un còmic és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol altre informació al lector i provocar una impressió estètica.

hISTÒRIA DEL CÒMIC

Si parlem de l'història del còmic, és inevitable anomenar els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text. Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i fins i tot les primitives pintures rupestres. A aquests exemples citats es poden afegir algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu.

Però potser els antecedents més propers a al còmic siguin les Auques i Auca, destinades fonamentalment a satisfer les necessitats d'instrucció de nens i adolescents. Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, tot i que, a diferència del còmic, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.
No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura.

El còmic (que neix gairebé al mateix temps que el cinema) aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'inclouran, gairebé des del principi, en globus o entrepans; la seva particular forma, així com la mida i dibuix de les lletres, constitueixen, per si sols, tot una manera d'expressió independent.

L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.

Inicialment aquestes historietes tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica).

Història deLa vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.l còmic

L'enquadrament:
L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, al mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància del paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat.

Les onomatopeies:
Les onomatopeies són un recurs molt freqüent i útil en els còmics, que consisteixen a imitar sons a través de les paraules. Poden estar dins o fora de l'entrepà i solen estar formades per text i imatges.

La perspectiva:
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades).

La il·luminació:
La il·luminació és un element del còmic i un recurs de l'autor fonamental per il·luminar una vinyeta i dotar-la de volum i profunditat. La llum del dia s'obté il·luminant des de dalt, i la nit s'aconsegueix amb ombres allargades i amb el contrast entre el negre i un focus de llum.

El moviment:
Per a expressar el moviment, el còmic recorre al canvi de lloc i grandària de la figura, per mitjà de les diferents perspectives, i també mitjançant l'anomenada figura o línia cinètica: La línia cinètica és un recurs de l'autor per indicar la direcció, sentit, velocitat, etc. d'un moviment.

La composició:
La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.

La gestualitat:
L'expressivitat del cos (expressió corporal) i de la cara (expressió facial) és un recurs fonamental de l'autor que es fa servir per reflectir estats d'ànim o maneres de ser dels personatges.

El color:
El color és un recurs de l'autor que no només serveix per il·luminar les històries. Els autors professionals saben "narrar" amb el color. El color defineix i separa seqüències, llocs i temps, ia més expressa sensacions i sentiments.

L'entrepà i el cartutx:

El text sol aparèixer en el còmic de dues formes: a l'entrepà o globus, i en el cartutx.

Un entrepà pot tenir formes molt diverses (normalment ovalada), i serveix perquè els personatges del còmic parlin. S'hi distingeixen la silueta (superfície on s'escriu el text) i el delta (**** que apunta cap al personatge). Els més utilitzats i coneguts són: de diàleg, de pensament, col·lectiu ...

El cartutx sol ser de forma rectangular i l'utilitza el narrador per aclarir la vinyeta, localitzar-espai-temporalment, explicar l'acció, etc.

Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.

L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos.

Ajuda a donar una millor expressivitat als personatges:

● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en
sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.

Els textos i els símbols gràfics.

El text ajuda a la comprensió de la història però no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
S'utilitzen les majúscules per escriure.

El text es pot ser presentat de dues maneres:
- Text dialogal o monologal : Dins de globus que recullen allò que els
personatges diuen o pensen.
- Text narratiu : Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.

TEXT NARRATIU: CARTUTX o CARTEL·LA

- Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off
- S’enquadra en uns límits concrets
- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra

Característiques:
● Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions
paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...").
● Aclareix determinades imatges que poden provocar desorientació.
● Anunciar la continuació d'un episodi.
● Comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.
● Resumir l'acció.
● Enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes
posteriors.
● Especificar una localització.
● Descriure el lloc on transcorrerà l'acció.

TEXT DIALOGAL: GLOBUS

- El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.

● Onomatopeies → representacions gràfiques de sorolls
○ Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres
○ Els sorolls violents tenen gran importància (crits, estrèpit dels
xocs...).
○ Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora
forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per
fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.
● Símbol gràfic → interrogants, exclamacions...
● Metàfores visuals i símbols